🏅75 Nit de les Lletres Catalanes. Tots els guanyadors

Plovia, sí, però va merèixer la pena

La 75a Nit de les Lletres Catalanes, celebrada el dissabte 14 de març al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), nosaltres hi vam ser i ara t’expliquem tot  (o gairebé) el que va pasar.

La celebració ha marcat un punt d’inflexió històric en convertir l’antiga Nit de Santa Llúcia en una gran gala nacional de les lletres. Sota una pluja persistent a l’exterior del Palau Nacional, la Sala Oval es va omplir amb més de mil convidats per celebrar la vitalitat del sector editorial en un esdeveniment organitzat conjuntament per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Un bosc de paraules i música

L’acte, dirigit per Lluís Danés, va transformar l’escenari en un «bosc de lletres» minimalista i il·luminat, on la literatura es va fusionar amb la música en directe de Ginestà, Gemma Humet, Sandra Monfort, Triquell i Josep Pedrals, sota la direcció de Xavi Lloses. Els comunicadors Xavier Grasset i Alba Riera, juntament amb la còmica Elisenda Pineda, van conduir una vetllada que es va estendre fins a la mitjanit i que va ser retransmesa en horari de màxima audiència per 3Cat i Catalunya Ràdio.

El palmarès: de la tradició a les noves categories

La nit va repartir un total de 15 premis que sumen una dotació de 150.000 euros, integrant tant obra inèdita com, per primera vegada en aquest format, obra publicada.

*   Premis històrics i inèdits: El 66è Premi Sant Jordi de novel·la, el més ben dotat de els lletres catalanes amb 75.000 €, va ser per a Carles Rebassa per l’obra Prometeu de mil maneres, una novel·la sobre relacions humanes i lluita de classes a la ciutat de Palma. En poesia, Jaume Coll Mariné va guanyar el 67è Premi Carles Riba amb Com les fulles, mentre que Marc Artigau es va endur el 28è Premi Mercè Rodoreda de contes per Aquest serà el nostre pou.

*   Noves disciplines: La gala va estrenar guardons com el Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica, atorgat a Josep Ramon Cerdà per La segona línia, i el Premi Lo Somni al nou talent literari, que va recaure en Cristina Genevat per la seva primera novel·la, Sorra. Així mateix, Berta Cusó va guanyar el 1r Premi Vinyeta FICOMIC pel còmic La conca dels àngels,.

*   Literatura infantil i juvenil: Víctor Borràs i Gas va rebre el 63è Premi Folch i Torres per Animals que cauen del cel, i Alejandro Palomas va repetir èxit amb el 52è Premi Joaquim Ruyra per Una veritat.

Moments destacats i reivindicació

Un dels moments més emotius de la nit va ser l’ovació de tota la sala, dempeus, a les il·lustradores Roser Capdevila i Pilarín Bayés, encarregades de lliurar els premis infantils,. En l’àmbit de la comunicació, el Premi Muriel Casals va ser concedit ex aequo als pòdcasts La contracoberta (Clàudia Rius) i Club Tàndem (Marina Porras i Juliana Canet),. El reconeixement internacional va ser per a l’historiador nord-americà Paul Freedman, guanyador del 39è Premi Joan B. Cendrós.

La reivindicació també va tenir el seu espai. Antònia Carré-Pons, guanyadora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per La gran família, va aprofitar el seu discurs per denunciar la falta de paritat en les nominacions d’enguany, on només dues de les deu obres finalistes eren de dones. Per la seva banda, Carles Rebassa va cloure la nit amb una enèrgica defensa de la llengua catalana, afirmant que «sense el català nosaltres no hi som».

Un nou horitzó per a la cultura

La gala va comptar amb la presència de les màximes autoritats del país, encapçalades pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,. En els seus parlaments, Teresa Cabré (IEC) i Xavier Antich (Òmnium) van coincidir a assenyalar que aquesta nova etapa de la Nit de les Lletres busca «neutralitzar les notícies negatives sobre la llengua» i mostrar la força d’una literatura que és «columna vertebral de la nació».