El principi d’incertesa -Sònia Guillen-

Introducció

Que la física quàntica està de moda als darrers anys és un fet innegable. Segurament els quatre joves friquis protagonistes de l’exitosa sèrie televisiva The big bang theory tinguin gran part de culpa. Benvingudes siguin les comèdies que, a banda d’entretenir-nos, ens aporten coneixement.

Què poden tenir en comú un assassí en sèrie i la física quàntica?

Però no ens enganyem, els humans, per naturalesa, ens sentim atrets per les coses que no acabem de comprendre. I és que, si més no per a mi que soc més de lletres, no se m’acut res més inabastable que la física quàntica. I abans que facis scroll pensant que t’has equivocat de pàgina, et confirmo que sí, que et trobes a la ressenya d’El principi d’incertesa i, no, encara que ho pugui semblar, no es tracta de cap  assaig sobre la teoria de Heisenberg (el físic alemany, no el protagonista de Breaking Bad), sinó d’un thriller on es combinen de manera magistral dos conceptes que  semblen immiscibles com la psicopatia i la física quàntica.

Ara tot et comença a lligar, oi? Doncs, abans de continuar amb la ressenya,  el primer que farem serà conèixer una mica millor a la Sònia Guillén Colomer, que és l’autora  d’aquest increïble llibre.

Sònia Guillen

La Sònia Guillén Colomer és una escriptora  egarenca nascuda el mateix any que es publicaven El Padrino, Cent anys de soledat  o que Samuel Beckett rebia el  Premi Nobel.  Aquí ho deixo.

Quarta filla d’una família treballadora, va créixer envoltada de llibres heretats dels seus germans grans, amb autors com Dostoievski, Delibes, Grandes, Rodoreda, Asimov, Huxley, Orwell i Tolkien. Aquesta passió per la lectura la va portar a escriure el seu primer relat als vuit anys, que va regalar als companys de classe.

Durant més de tres dècades, va compaginar la seva feina com a professora d’Innovació a la universitat amb la de consultora laboral. Finalment, va decidir deixar-ho tot per dedicar-se plenament a la seva veritable passió: l’escriptura.

Des d’aleshores, ha publicat diverses obres destacades:

• No sé qui soc (2022), finalista del Premi Ciutat de Picassent
• Cicatrius (2023), guanyadora del 38è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, que aborda el problema de la salut mental entre els adolescents.
• La geometria dels batecs (2023), premiada amb el XIX Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró.

A més, ha estat reconeguda en diversos concursos de relats curts, com el premi de narració curta de Santa Coloma de Farners amb l’obra Interrupció, el premi de narrativa Cistòfor Aguado de Picassent amb Nines de Porcellana, l’accèssit del premi Maribel Vendrell Mendoza de Carlet amb el relat Inseparables, el XIII Premi de narrativa curta Josep Soler i Palet amb Fupar i el premi de “Viles del Llibre 2023” de Barcelona amb el relat Una estrangera en el present.

No fa gaire la seva novel·la No sé qui soc s’ha traduït al castellà. I encara fa menys que se sap que El principi d’incertesa, sí, sí, la novel·la de la qual t’estic fent la ressenya, es traduirà… al rus!!! Si és que aquesta dona no deixa de sorprendre’ns, i no només escrivint.

Sinopsi

Un assassí en sèrie obsessionat amb la física quàntica segresta i manté presoneres a persones que viuen en “superposició”, és a dir, que porten dues vides al mateix temps. Després de la desaparició d’una pintora desconeguda que oculta la identitat de la grafitera més famosa del món, una parella de policies demanarà ajuda a Berta Fernández, una doctora en física quàntica l’existència de la qual no passa per un moment fàcil. Junts tractaran d’acostar-se a Squark, com a signatura el criminal, mentre intenten desxifrar els seus críptics missatges i les víctimes van caient en els seus paranys, que es corresponen amb grans experiments de la física. En el primer, Squark reprodueix la paradoxa del gat de Schrödinger. Tal com anuncia en les xarxes, la presonera està viva i morta alhora, ja que fins que la policia trobi la caixa on està tancada no es podrà comprovar el seu estat. El compte enrere no ha fet més que començar, mentre l’inspector Estrada, la criminòloga Nadia Mateo i la doctora Berta Fernández intenten avançar-se als moviments d’un joc mortal inspirat en el principi d’incertesa de Heisenberg. El que els tres desconeixen és que també ells formen part del macabre pla.

La meva opinió

Abans de començar vull aclarir-te dues coses:

1- Que, tal com s’avança al títol de la secció, el que llegiràs a partir d’aquest moment és només la meva opinió i, per tant, del tot parcial i subjecta a discrepàncies i desacords. Només faltaria. Com moltes coses a la vida, i a l’art encara més, els gustos són personals i intransferibles.

2- Si no has llegit El principi d’incertesa, tal vegada fora millor que facis una pausa en aquest article i tornis quan l’hagis acabat. No és la meva intenció esguerrar-te la història, però és probable que t’empassis alguns spoiler, així que… avisat estàs. A partir d’aquí és responsabilitat teva.

«Barrejar la física quàntica i la novel·la negra podia sortir bé o malament».

El principi d’incertesa, com ja t’he dit, no és un tractat de física quàntica, tot i que aquesta branca de la ciència està molt present en tota la trama, sinó un thriller policíac.  Squark, és un assassí que està obsessionat amb la física quàntica i en demostrar que els experiments amb partícules es poden extrapolar també a les persones. I amb aquesta idea esbojarrada és com arrenca la novel·la.

Un plantejament audaç que, com postula la famosa paradoxa del físic Schrödinger i el seu gat, podia sortir bé o malament. Personalment, i abans d’obrir la caixa (en aquest cas llegir el llibre), jo hauria apostat per la segona opció, perquè em resultava del tot impossible concebre que la física quàntica i els crims poguessin maridar de cap manera.

«Ho reconec, estava equivocat. Molt equivocat».

Perquè El principi d’incertesa ens submergeix dins una història frenètica, que no viatja a la velocitat de la llum però gairebé, on els segrestos, els crims, les tortures, les situacions angoixants i les investigacions es succeeixen una darrera l’altra fins a deixar-nos sense alè. I sí, tot acompanyat per els experiments quàntics que aquest Squark farà a les seves víctimes sense cap mena de miraments. Suposo que això ja ho tenen els psicòpates, que alguna cosa dintre del seu cap no rutlla i per això fan al que fan.

L’inspector David Estrada i la detectiu Nadia Mateo seran els encarregats de frenar a aquest assassí en sèrie i al seu particular modus operandi, en una frenètica carrera contrarellotge per evitar que el nombre de víctimes augmenti.

I tot això no et pensis que passa a un poble de l’Amèrica profunda, d’allà de Wisconsin o Massachusetts, no. Esdevé a casa nostra, a poblacions i indrets que reconeixem i que, per tant, no necessitem imaginar perquè formen part del nostre dia a dia. Fins i tot farem una ruta turística per alguns llocs de la nostra geografia urbana amb un encant… especial: l’Hotel Colònia Puig, Marmellar. Si els coneixes ja saps a què em refereixo.

Menció especial mereix la tasca de documentació que ha fet la Sònia Guillén per fer que El principi d’incertesa resulti una obra tan versemblant. I no em refereixo només a l’actuació policial, que també, sinó a com ha estat capaç de ficar-se d’aquesta manera ala ment d’un assassí. CHAPEAU! De fet, i ara que ho penso fredament, jo he estat tancat a un estudi amb aquesta dona, que té les idees que té per fer mal a la gent 😂.

I què vols que et digui del fonaments de física quàntica? Si fins i tot les víctimes, igual que les partícules es comporten d’una manera o d’una altre en funció de si les observem o no. El que et deia, que la qualitat d’aquesta obre no és fruit de la casualitat sinó d’una currada espectacular.

El que més m’ha agradat.

El ritme frenètic i incansable de la trama, que no et permet un descans. I quan dic descans ho dic en el sentit més ampli de la paraula, perquè no pots relaxar el cervell pensant en el que vindrà a continuació, però tampoc el cos, perquè ets incapaç de deixar de llegir.

Que la Sònia Guillén no hagi caigut en la temptació d’americanitzar la història. És a dir, que els fets passin a casa nostra i no als Estats Units, que sembla que per ser americà et convaliden primer de psicopatia. I no, mala gent pot haver-hi a tot arreu. Segurament als Estats Units més, però aquí també.

Que una novel·la de crims, a banda d’entretenir-nos, sigui capaç d’acostar-nos a una cosa que sembla tan complexa i inabastable com la física quàntica. I que no es necessiti cap coneixement previ d’aquesta matèria per entendre el que ens proposa El principi d’incertesa de manera magistral.

El que menys m’ha agradat

El realisme i la cruesa amb què, de vegades, la Sònia relata les putades sota el nom d’experiments científics, que li fa l’Squark  les seves víctimes. Et confesso que hi ha hagut moments en què ho he passat malament. I suposo que això és bo, perquè l’autora ha aconseguit el que volia: fer-nos patir, però jo ja tinc una edat per prendre’m la vida amb més tranquil·litat.

Que el fet que el llibre tracti aspectes de la física quàntica, tot i que de manera molt senzilla i abastable,  pugui fer tirar enrere a algun lector i per aquest motiu s’acabi perdent una història increïblement addictiva, trepidant i 100% recomanable. Esperem que aquesta ressenya t’ajudi a no fer-ho.

Valoració

Si has llegit la meva primera ressenya, ja saps de què va això. Si no, t’ho explico breument de nou. La idea és fer una valoració dels llibres, però per compte de fer-ho amb les clàssiques estrelles aquí ho farem amb medalles d’Alfred Nobel. A Temps de Llibres no inventarem les sopes d’all, així que la mecànica serà la mateixa, quan més s’acosti el llibre a una 💩 menys medalles tindrà i, pel contrari, quan més mereixedor sigui del Nobel de literatura, més medalles tindrà.

Dit això la meva valoració de El principi d’incertesa és:

Fins aquí la la ressenya de El principi d’incertesa. I a tu, què t’ha semblat el llibre? Deixa’ns la teva opinió als comentaris.